Distàncies

Jo tenia un mar d’estels brillants en una cala solitària. Jo tenia un cel de somnis per complir i un grapat d’amor as meu voltant...

Quan vaig decidir anar-me’n, mar endins, mar enllà, vaig deixar tot enrera sense pensar, amb ets ulls tots entel·lats, amb ets ulls embriagats d’il·lusions, de pors, d’il·lusions per complir.

I ara quan he tornat no he trobat res as meu costat.

 

Pots dir-me quin preu té sa felicitat? Pots dir-me si és qüestió de somnis o realitat?

 

No puc equilibrar, ses dues parts de sa balança, no puc trobar s’equació exacta, no puc trobar el què vaig deixar i el que tenc.

I ara diguem que caure implica tornar-se a aixecar, i ara diguem que sempre hi haurà algú as teu costat….

No miris cap a s’altre costat, no vulguis deixar còrrer tot el què sents, m'entens?