Talvegada arriba el moment de tornar a fer la maleta i tornar a marxar.
De conèixer noves cultures, de trobar una altra vegada un altre jo com tantes vegades he trobat, un altre reflex, un altre gir de 360º
sobre la meva persona.
D'agafar totes les coses, llançar records que porten amargura.
Però no sé on anar, ja he descobert que les grans ciutats no m'agraden,
que necessit l'aigua com si me l'hagués de beure, com si fós part de mi.
Que necessit el blau com el vermell del meu cor, com l'aire que respir.
Però em fa pal...
Talvegada que només em quedi amb llançar els amargs records,
i a tu, et llenço?
2 comentaris:
Es poden llençar els records amargs? Tots ho voldriem fer en algun (o molts) moment de la nostra vida... Però per molt que els vulguem amagar, esborrar, destruir, llençar... sempre hi ha la marca d'una minúscula petjada...
si... sempre hi queda alguna marca, perquè tot i que llencis ses coses ten recordes que les has llençades... però ja estàn llençades saps? ja no les tens ;)
Publica un comentari a l'entrada